La contaminació de l’aire o pol·lució de l’aire fa referència a la presència a l’aire de determinades substàncies en concentracions superiors a les naturals que impliquen risc, dany o molèstia greu a les persones i béns de qualsevol mena o que poden atacar diversos materials, o éssers vius, reduir la visibilitat i/o produir olors.

La contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primer ordre. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i nombrosos estudis científics evidencien la relació directa entre una mala qualitat de l’aire i un elevat nombre de malalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques, immunològiques i el càncer[1].

Els contaminants més crítics a la Regió Metropolitana de Barcelona són el gas diòxid de nitrogen (NO2) i la matèria particulada fruit de la combustió (PM10 o PM2.5; la pols respirable de diàmetre inferior a 10 i 2.5 micres (µm) respectivament).

Però, aquest no és un cas aïllat, a totes les ciutats europees hi ha problemes amb els contaminants més directament lligats al transport per trànsit rodat. Motiu pel que Europa ja fa temps que desplega campanyes i fixa directives per mirar de solucionar el problema de la contaminació de l’aire.

L’ imatge que es mostra és de l’Agència Europea de Medi Ambient, i explica molt clarament el fenomen de la contaminació de l’aire des de l’emissió fins  a l’exposició per part de les persones i el medi.

Enllaç a l’Agència Europea de Medi Ambient.